Pilar Sánchez-Gijón

Dins d’un projecte de traducció tal com l’entenem avui dia, el paper del control de la terminologia és essencial per tal de garantir la coherència i la qualitat del producte final. Aquesta és una realitat que tots els professionals de la traducció, i en concret de la localització, han pogut comprovar en l’exercici de la seva tasca professional, i que sovint porten a la pràctica. Però exactament en què consisteix la gestió terminològica i com afecta al control de la qualitat de la traducció, o anant més enllà, quina recerca s’està fent en l’àmbit de la terminologia i com es relaciona amb la traducció, són  qüestions que queden emmarcades en l’entorn en el qual es duen a terme, ja sigui un entorn de caire més acadèmic o bé de caire més institucional, i que sovint no es difonen prou entre els diferents agents del món de la traducció. Amb aquest número dedicat a la terminologia, la Revista Tradumàtica s’ha proposat fer una fotografia de l’estat actual de la recerca i la pràctica de la terminologia, així com de la seva imbricació amb el món de la localització.

La terminologia ha estat present al llarg de la història en tots els avenços del coneixement. Sense la capacitat de denominar les noves nocions i de consensuar el seu ús, probablement hauria estat impossible fer que el coneixement anés més enllà de cada descobridor o inventor. A mesura que hi ha hagut un avenç de qualsevol mena en el coneixement humà, aquest avenç no ha pres forma fins que no ha estat formulat de forma lingüística. Si bé aquest fet ha estat així des de la invenció de la roda o el domini del foc, durant els dos segles passats ha estat especialment rellevant degut a diferents factors.

El coneixement, en primer terme més abstracte i en segon terme més aplicat, ha donat lloc a canvis socials (com ara tots els canvis en l’àmbit de les ciències de la vida), econòmics (per exemple, l’aparició dels béns de consum i la seva posterior tecnificació) i en conseqüència polítics. Si ens apropem a l’evolució del coneixement des de la I Guerra Mundial, el seu creixement ha estat exponencial en comparació amb el creixement experimentat en segles anteriors, sobretot en àmbits científics i tècnics. Aquest creixement ha anat acompanyat, en la majoria de casos, per la intenció de cada societat d’internacionalitzar el coneixement obtingut, ja sigui per tal d’afavorir nous avenços a partir del coneixement adquirit dins la comunitat internacional, ja sigui per dominar en certa manera altres comunitats que no han estat capaces d’assolir el mateix grau de coneixement de manera autònoma.

En aquest context, la internacionalització del coneixement en totes les seves facetes passava necessàriament per una proliferació de nocions controlada. D’una banda, calia controlar que un mateix fenomen (un producte, un procés de fabricació, etc.) no rebés diferents denominacions dins d’una mateixa llengua, i que es consensués la denominació més transparent per tal de facilitar la seva comprensió per part de la comunitat experta. De l’altra, calia controlar que la traducció de la denominació d’aquest fenomen a les altres llengües fos també única, consensuada i transparent pels mateixos motius. Tanmateix, la ràpida evolució del coneixement, i sobretot de les relacions comercials entre diferents països basades en aquest coneixement, sovint no han permès el control de la terminologia emprada. En ocasions fins i tot es fomenta una certa variació terminològica amb finalitats comercials per tal de vincular productes concrets amb marques comercials determinades.

Com a resultat dels fets exposats, gran part del control de la terminologia recau sobre els productors o distribuïdors dels resultats dels avenços científico-tècnics. Això vol dir que la gestió de la terminologia que s’empra tant en la llengua d’elaboració dels productes com en les seves possibles llengües de distribució forma part del procés de producció i distribució de cada producte i depèn exclusivament de la conscienciació del productor i dels instruments dels quals disposa per fer-ho. De fet, el més habitual és que aquesta tasca recaigui sobre els responsables de l’elaboració de la documentació tècnica original i de la seva traducció a altres llengües.

Abans de l’esclat de les eines de traducció assistida basades en memòries de traducció, les bases de dades terminològiques, tant les pròpies de cada empresa com les de les institucions internacionals,van ser les grans aliades dels traductors especialitzats, tot i les limitacions de les connexions remotes anteriors a l’esclat d’Internet. No es comptava amb la quantitat i la varietat de recursos documentals amb els quals comptem actualment, i el que és més important, no estaven digitalitzats. Per tots aquests motius, els mecanismes de control de la nova terminologia eren escassos, fins i tot dins d’una mateixa llengua.

Amb l’escat de les eines basades en memòries de traducció, la gestió terminològica s’ha incorporat plenament al procés de traducció. D’una banda, l’accés a traduccions prèvies permet respectar solucions terminològiques ja adoptades. De l’altra, els recursos terminològics amb els quals compta un projecte de traducció permeten controlar que al llarg d’una traducció determinada s’han utilitzat les propostes terminològiques prèviament adoptades i que consten a les bases de dades del projecte. Tanmateix, el fet que les eines de traducció actuals permetin dur a terme una gestió terminològica acurada no garanteix que aquesta gestió acurada efectivament es dugui a terme.

Els articles que apareixen en aquest número de la Revista Tradumàtica ens donen una visió fidel de la situació actual de la terminologia en tant que disciplina, així com de la recerca que s’hi està duent a terme i la seva aplicació a la traducció. El primer article recollit, el de Maria Teresa Cabré, professora de la Universitat Pompeu Fabra, proposa una excel·lent descripció del paper de la terminologia en la traducció a partir d’una revisió dels corrents teòrics més rellevants. L’autora d’aquest article és una de les investigadores més reconegudes del panorama internacional de la terminologia. La seva teoria comunicativa de la terminologia (TCT) abandona els postulats rígids propis de la teoria general de la terminologia (TGT), que buscava exercir un control sobre la terminologia internacional de les diferents disciplines. La TCT aposta per un apropament sociolingüístic més proper a com els termes són utilitzats en realitat dins el discurs especialitzat (i el no especialitzat).

El segon dels articles, escrit per Alan K. Melby, professor de la Brighan Young University, presenta el nou estàndard TBX-Basic. El TBX és un estàndard de la ISO (ISO 12620, ISO 12200 i ISO 16642) que permet la conversió de bases de dades terminològiques entre formats diferents. El TBX-Basic és un estàndard simplificat que facilita la gestió terminològica sense eines específiques per a aquesta funció amb la finalitat de poder-la compartir i convertir a altres formats. Es tracta d’un llenguatge de marques que permet elaborar reculls terminològics utilitzant camps concrets. L’autor d’aquest article ha col·laborat amb la LISA en l’elaboració d’aquest estàndard, que ja ha estat sotmès al Comitè Tècnic 37 de la ISO.

L’article que segueix, escrit per Antonio Moreno Ortiz, professor de la Universidad de Málaga, ens apropa a les ontologies com a sistemes per a la gestió de terminologia alternatius o complementaris a les bases de dades terminològiques tradicionals. En aquest article planteja algunes qüestions bàsiques de disseny que cal tenir en compte a l’hora de gestionar terminologia a través d’una ontologia. El professor Moreno té una àmplia experiència en el món de les ontologies i la gestió terminològica i ha col·laborat en projectes de recerca en aquest àmbit, com ara el projecte ONCOTERM.

En quart lloc trobem l’article de Johann Haller, professor de la Universität des Saarlandes. Aquest article presenta una eina d’origen acadèmic per a l’extracció de terminologia bilingüe a partir de textos. L’extracció de terminologia és una de les tasques pròpies de la creació i gestió de terminologia que sovint s’ha intentat realitzar de forma automàtica o semiautomàtica amb diferents resultats. En aquest cas, l’article mostra l’eina que han desenvolupat, la família de productes CLAT (Controlled Authoring Tools), i en concret l’eina denominada AUTOTERMtool, i s’il·lustra amb exemples d’extracció de terminologia monolingüe (en alemany) i bilingüe (alemany – castellà). L’autor d’aquest article és el director de l’Institute for Applied Information Research (IAI) de la Saarlandes Universität i ha participat en nombrosos projectes de recerca en l’àmbit de la traducció automàtica o automatitzada i de la gestió terminològica.
Els articles que aquest número de la Revista Tradumàtica proposa a continuació són en realitat estudis de cas sobre com es desenvolupa la gestió terminològica en àmbits concrets. Tot i el nostre interès per la gestió terminològica en entorns de traducció, també abordem la gestió terminològica en altres entorns per tal de proporcionar una visió més àmplia d’aquest fenomen que pot també tenir repercussions en la traducció.

El primer dels estudis de cas proposats, l’article cinquè, gira al voltant de la gestió terminològica en un entorn de traducció automàtica. Aquest article ha estat elaborat per Fiona Bell i Mathias Lemke, de l’empresa Translendium SL. L’empresa Translendium té una dilatada experiència en sistemes de traducció automàtica. En aquest article, els autors ens presenten l’eina de traducció automàtica i la implementació d’un mòdul terminològic específic per a un client determinat amb l’objectiu d’aconseguir uns millors nivells de qualitat en el resultat.
El segon dels estudis de cas proposats gira de nou al voltant de l’extracció de terminologia. En aquest cas, els autors, Joaquim Moré, Lluís Rius, Mercè Vázquez i Lluís Villarejo, de la Universitat Oberta de Catalunya, presenten el projecte Talaia. L’objectiu d’aquest projecte és  aprofitar les revistes acadèmiques que es publiquen en la seva institució en forma bilingüe com a font per a l’extracció de neologia. L’article presenta la metodologia que segueixen per tal d’aconseguir aquest objectiu.

El tercer dels estudis de cas proposats s’emmarca en la localització de programari lliure. En concret, els seus autors, Jesús M. González-Barahona, de la Universidad Rey Juan Carlos, i Javier Fernández-Sanguino Peña, de la Universidad Politécnica de Madrid, presenten el procés de localització del Debian GNU/Linux al castellà, realitzat per traductors voluntaris. Dins d’aquest procés també es duu a terme tasques de control terminològic que els autors detallen en l’article.

El quart i darrer estudi de cas és el proposat per Joachim Van den Bogaert, de l’empresa Yamagata. En aquest article, l’autor presenta el sistema de control de qualitat de les traduccions que han implementat en la seva empresa, en el qual és fonamental una gestió terminològica acurada. D’aquesta manera, demostren que la gestió la terminologia acurada i disciplinada és bàsica per aconseguir un resultat de qualitat en traducció.
La revista acaba amb dues aportacions més. En primer lloc, l’article de María Isabel Diéguez Morales, professora de la Pontificia Universidad Católica de Xile, que ens proposa un estudi sobre la caracterització de la terminologia en castellà en un entorn web procedent de textos originals en anglès. Aquest estudi és un exemple de la recerca de caràcter més descriptiva que es pot dur a terme al voltant de l’evolució de la terminologia, tant en un entorn monolingüe com bilingüe.

La segona de les aportacions finals de la revista és la que ens proposa Bartolomé Mesa, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d’un catàleg que descriu les eines més habituals en l’àmbit de la gestió terminològica. L’autor revisa les funcions bàsiques i avançades d’aquestes eines i les compara entre elles.
Amb els continguts proposats en el sumari d’aquest nou número de la Revista Tradumàtica hem intentant abastar l’àmbit de la terminologia en traducció i de la gestió terminològica. Esperem que aquest nou número resulti tan atractiu per a la comunitat acadèmica i professional de la traducció com els anteriors i que pugui suscitar l’interès dels lectors.

Desembre 2008

Tradumàtica 06
Terminología
i traducció

ISSN: 1578-7559