El camp de la traducció professional ha experimentat en els darrers anys una profunda transformació de la mà de les tecnologies de la informació i de la comunicació: han aparegut nous productes traduïbles, s’han desenvolupat eines informàtiques pensades per a donar suport a les tasques més repetitives del traductor i han aparegut noves formes de treballar derivades de la penetració d’internet en gairebé tots els àmbits professionals.

Fruit d’aquests aires de canvi han estat d’una banda la popularització dels sistemes de gestió de memòries de traducció i de l’altra la persistència i millora dels sistemes de traducció automàtica. Sens dubte l’automatització de la traducció professional, en un món caracteritzat per l'increment d’intercanvis entre les diferents cultures i llengües, probablement continua essent uns dels reptes que tenim sobre la taula.

És inqüestionable que la traducció automàtica continua essent un dels eixos de futur en l’automatització del procés de traducció professional, i és per aquesta raó que aquest número de la revista pretén abordar la traducció automàtica des de diversos angles per tal d’oferir-ne una panoràmica acurada. Per a aquesta missió comptem amb aportacions d'autors i d'autores especialistes en aquest camp i camps afins, tant des del món acadèmic com des del món professional, i d’exemples d’experiències d’aplicació reals de la traducció automàtica en els mitjans de comunicació i en la indústria del programari.

Destaquem d’entrada la col•laboració del Dr. Alan Melby, professor de la Brigham Young University de Provo (EUA), que des de la seva llarga experiència com a investigador en el camp de la traducció automàtica i la lingüística computacional, reflexiona en clau de futur sobre l’escenari més plausible en el camp de la traducció, posant l’accent en el factor qualitat i tenint en compte les diferents propostes existents avui dia per a l'automatització de la traducció.

D’altres aspectes pertinents a tractar són la mateixa definició del que entenem per traducció automàtica, els seus avantatges i servituds, la seva aplicabilitat i la seva integració en el procés de traducció professional. Per tal d’avançar en aquests temes comptem amb les aportacions del Dr. Toni Badia, professor de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Lingüística Computacional (GLICOM), i del professor Joan Vilarnau, col•laborador del Màster de Tradumàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en el camp de les tecnologies de la informació aplicades a la traducció.

És també obligat tractar la traducció automàtica a internet en tant que aquest binomi té molt camí a recórrer, i per aquesta raó calia conèixer la situació d'aquestes eines a la xarxa per tal d’apuntar com es poden integrar en el flux de treball de la traducció professional. Aquest tema ha estat a càrrec del Dr. Antoni Oliver, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador en el camp de la lingüística computacional.

La traducció automàtica en el seu aspecte més vinculat amb la capacitat de les màquines per a reproduir processos humans ha necessitat de les aportacions de la ciència en el camp de la lingüística i de la computació. Amb l’objectiu de conèixer alguns dels avenços en aquest terreny aquest número de la revista compta amb les aportacions de la Dra. Maite Melero, membre del Grup de Lingüística Computacional de la Universitat Pompeu Fabra i del Dr. David Farwell, membre del Computing Research Laboratory de la New Mexico State University.

Així mateix, amb l’objectiu de conèixer experiències de traducció automàtica en el camp de la traducció professional presentem dos estudis de cas rellevants per l'impacte de la seva aplicació: el cas de El Periódico de Catalunya, exposat per Ricard Fité, coordinador lingüístic d’aquest diari, i el cas de Microsoft, presentat per la Dra. Maite Melero.

Sempre que el tema tractat en la revista se centrava en categories d’eines hem cregut interessant l’elaboració d’un catàleg amb l'objectiu de guanyar en precisió informativa. En el camp de la traducció automàtica s’ha optat per la tria d’aquells sistemes que poden traduir cap a les llengües catalana i castellana. La feina de selecció i redacció ha estat a cura de Guillem Massó, del GLICOM, Barcelona Media – Centre d’Innovació.

En un altre ordre de coses, des d’una perspectiva pedagògica amb suport d’entorns virtuals, cal destacar l’article de la Dra. Maria González Davies i el Dr. Marcos Cánovas, ambdós de la Universitat de Vic, centrat en la utilització de la traducció automàtica com a eina didàctica per a la classe de traducció de llengua estrangera.

Creiem que la diversitat de nivells de tractament respondrà a les expectatives que pot generar un tema tan apassionant com és el de la traducció automàtica. Esperem que les lectores i els lectors de la revista així ho observin.

Tratumàtica 04
Traducció automàtica

ISSN: 1578-7559



 
Desembre del 2006