LA INDÚSTRIA DE LA TRADUCCIÓ

Avui dia, que el terme “indústria” acompanyi a “traducció” ja no ens sobta gens ni mica. Tot i que encara, de tant en tant, hem d’ensenyar a algun despistat que tenim ben poc en comú amb el patró dels traductors, Sant Jeroni, que traduïa la bíblia amb ploma i pergamí. Si entenem “indústria” com “el conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats” veiem que precisament la Tradumàtica seria l’element que dotaria la nostra feina d’un caràcter purament industrial. Però parlar d’indústria també vol dir parlar de processos, de sistemes, de distribució de feines... En definitiva, d’una complexitat que, com a traductors, només coneixem parcialment. Per tot això creiem que aquest número interessarà a estudiants, docents, investigadors i professionals de la traducció, a tots aquells que tenim visions parcials d’aquesta indústria i volem ampliar les perspectives.

De l’àmbit acadèmic, en aquest tercer número hem comptat amb la col•laboració de Romà Puiggermanal, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, i de Carme Colomines, professora de la Universitat Pompeu Fabra. Puiggermanal ens dóna una visió de la indústria de la traducció des de fora, i Colomines, des de dins. Puiggermanal,, entre d’altres qüestions, ens convida a reflexionar sobre conceptes com ara “l’economia de la traducció”, “l’anàlisi cost–benefici, cost–efectivitat, cost–utilitat”, “la funció econòmica de la traducció”, etc. Colomines, al seu torn, fa una aproximació descriptiva dels subprocessos que conformen el procés de traducció i ens detalla i identifica les diferents fases del procés de traducció.

Després donem veu a professionals de la indústria, i coneixerem realitats concretes de les seves empreses. En primer lloc, Núria Gili, cap de projectes de Traduit.com, ens explica com treballa un dels professionals que té una visió més global de la indústria de la traducció: el gestor de projectes, atès que fa un seguiment de tot el procés de traducció a fi de garantir-ne la qualitat i l’homogeneïtat. Gili ens descriu les sis fases bàsiques del procés de gestió de projectes de traducció: l’anàlisi prèvia, la preparació i la posada en marxa, la traducció, la correcció, el control de qualitat i el seguiment postvenda.

Emma Martín y Joaquín Soler, d’SDL International, ens donen la perspectiva d’un Multilingual Language Vendor, i concretament tracten els aspectes més relacionats amb els recursos humans, tant interns como externs, com ara les principals funcions relacionades amb la producció lingüística i els aspectes relatius a la selecció i formació del personal.

Xavi Maza, d’iDisc, ens presenta la perspectiva d’un Single Language Vendor. Concretament veurem el sistema de comunicació que fa servir l’empresa en els projectes (l’IDCP), el sistema de selecció de traductors i el sistema d’estímul de la millora de la qualificació professional dels col•laboradors (SCORETM) ).

Per últim, Juan Alberto Alonso i Anna Civil, de Comprendium España SL, expliquen, entre d’altres aspectes, com funciona la tecnologia de traducció automàtica Comprendium, com s’hi poden integrar les memòries de traducció i uns exemples d’instal•lacions actuals.

Esperem que els articles que us presentem en aquest tercer número us ajudin a ampliar la visió que teníeu fins ara sobre aquests temes i us animin a reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’aquesta indústria.

03 - La indústria de la traducció
ISSN: 1578-7559


 
Última actualitzaciķ: desembre del 2005