|
Us presentem, amb un cert retard, el número 2 de la nostra revista. Esperem que l’interès dels articles reunits en aquest número compensi l’espera. Sense
abandonar l’orientació adoptada en els números 0
i 1, en el número 2 volem acostar-nos a la Documentació,
que definim aquí amb paraules de Lluís Codina: la Documentació
és una disciplina científica que té com a objecte
d’estudi la gestió eficient del coneixement social, a fi
de posar-lo a disposició d’un col·lectiu d’usuaris
o de la humanitat en el seu conjunt, amb l’objectiu de permetre
i facilitar el procés d’obtenció de nous coneixements
(1). Per tal d’aconseguir aquesta gestió eficaç
i, al capdavall, la difusió de la informació entre els
usuaris que la demanen, la Documentació ha desenvolupat en el
decurs de la seva història instruments intel·lectuals,
mètodes i tècniques per a dissenyar i implantar sistemes
d’informació i documentació cada cop més
rics, complexos, intel·ligents i eficients.
La Traducció i la Documentació han mantingut en el decurs del temps nombrosos lligams, com per força havia de passar entre dues disciplines que comparteixen trets molt importants, que constitueixen dos sectors econòmics de primera magnitud i que tenen com a objectiu comú difondre informació a un nombre al més elevat possible d’usuaris, tot contribuint a millorar l’enteniment entre persones i cultures i a augmentar el desenvolupament de tots els sectors: el científic, el professional i el cultural. En l’activitat diària del traductor no només hi té una importància vital l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), ja que també cal fer un ús intensiu d’informació, de documents. Per això, els traductors s’han convertit en autèntics experts en la cerca i selecció d’informació, i alhora, molt sovint, també en la seva organització i gestió, com es pot comprovar per exemple consultant els nombrosíssims webs fets per traductors i per a traductors. Per tot això, aquest monogràfic, en el qual col·laboren experts en temes de documentació, surt a la llum amb el propòsit d’afavorir l’apropament i la col·laboració entre totes dues disciplines. En els seus respectius articles, Eva Ortoll i M. Josep Recoder reflexionen sobre el fet que l’ús de la informació està cada cop més present en la feina del traductor, i també sobre l’impacte de les TIC en el procés de documentar la traducció. A continuació, i amb l’objectiu d’aclarir certes ambigüitats gens infreqüents, Mario Pérez-Montoro ens parla, en un primer article, dels conceptes de dada, informació i coneixement. En un segon treball en aquest número de Tradumàtica, tracta el tema del llenguatge en la comunicació i, més concretament, del llenguatge d’interrogació en la recuperació de la informació. Els articles següents es centren en Internet, una font inesgotable d’informació per al traductor. Alexandre López categoritza i explica els diferents tipus de cercadors, i en descriu alguns d’especialitzats en Traducció. Lluís Codina ens apropa a ¿un altre? web: l’invisible, i reflexiona sobre els mites i realitats de l’anomenat web semàntic. Finalment, Pilar Sánchez presenta els avantatges de l’aplicació d’eines d’anàlisi de corpus a l’ hora d’utilitzar el Web com a font d’informació.
------------------------------- 1
Codina Bonilla, Lluís. (1997). Proyecto docente: documentación
en los medios de comunicación. Barcelona, Universitat Pompeu
Fabra. [xerocòpia]. P. 23. |
02
- La documentació
ISSN: 1578-7559
 |
|
Con cierto retraso llega a tus manos el número 2 de nuestra revista. Esperamos que el interés de los artículos reunidos en este número compense la espera. Sin abandonar la orientación adoptada en los números 0 y 1, en el número 2 queremos acercarnos a la Documentación, que definimos aquí con palabras de Lluís Codina: la Documentación es una disciplina científica que tiene como objeto de estudio la gestión eficiente del conocimiento social, a fin de ponerlo a disposición de un colectivo de usuarios o de la humanidad en su conjunto, con el objetivo de permitir y facilitar el proceso de obtención de nuevos conocimientos.1 Para conseguir esa gestión eficaz y, en definitiva, la difusión de la información entre los usuarios que la demandan, la Documentación ha desarrollado a lo largo de su historia instrumentos intelectuales, métodos y técnicas para diseñar e implementar sistemas de información y documentación cada vez más ricos, complejos, inteligentes y eficientes. La Traducción y la Documentación han venido manteniendo a lo largo del tiempo numerosos vínculos, como no podría ser de otra manera entre dos disciplinas que, constituyendo dos sectores económicos de primera magnitud, tienen como objetivo común el difundir información a un número tan elevado de usuarios como sea posible, lo que contribuye a un mejor entendimiento entre personas y culturas y a un mayor desarrollo de todos los sectores: científico, profesional, cultural. En la actividad diaria del traductor no solo tiene una importancia vital el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), ya que también es necesario hacer un uso intensivo de información, de documentos. Por eso, los traductores se han convertido en verdaderos expertos en la búsqueda y selección de información, pero también, y en no pocos casos, en su organización y gestión, como puede comprobarse por ejemplo al consultar tantos y tantos sitios web hechos por traductores y para traductores. Por todo ello, este monográfico, en el que colaboran expertos en temas de documentación, sale a la luz con el propósito de favorecer el acercamiento y la colaboración entre ambas disciplinas. En sus respectivos artículos, Eva Ortoll y M. Josep Recoder reflexionan sobre el hecho de que la utilización de la información está cada vez más presente en el trabajo del traductor, y también sobre el impacto que las TIC tienen en el proceso de documentar la traducción. A continuación, y con el objetivo de aclarar ciertas ambigüedades nada infrecuentes, Mario Pérez-Montoro nos habla, en un primer artículo, de los conceptos de dato, información y conocimiento. En un segundo trabajo en este número de Tradumàtica, trata el tema del lenguaje en la comunicación y, más concretamente, del lenguaje de interrogación en la recuperación de la información. Los siguientes artículos se centran en Internet, una fuente inestimable de información para el traductor. Alexandre López categoriza y explica los diferentes tipos de buscadores; asimismo, describe algunos especializados en Traducción. Lluís Codina nos acerca a ¿otra? web: la invisible, y reflexiona sobre los mitos y realidades de la llamada web semántica. Finalmente, Pilar Sánchez presenta las ventajas de la aplicación de herramientas de análisis de corpus a la hora de utilizar la Web como fuente de información. Somos conscientes de que el tema de la Documentación y su vinculación e interacción con la Traducción no se agota con los artículos que hoy proponemos. Por eso volveremos más adelante con otro monográfico. De momento y como siempre esperamos que este nuevo número de Tradumàtica goce de la misma buena acogida que los dos anteriores. ------------------------------- 1 Codina Bonilla, Lluís. (1997). Proyecto docente: documentación en los medios de comunicación. Barcelona, Universitat Pompeu Fabra. [xerocopia]. P. 23. |
|
The second edition of Tradumàtica has now appeared, rather later than we had planned. We hope that the interest of the articles in it will compensate for the delay. Departing only slightly from the approach taken in numbers O and 1 of the journal, in no. 3 we set out to focus on Documentation, defined by Lluís Codina as “a scientific discipline which concerns efficient management and administration of knowledge, with the aim of making it available to a given group or to people in general so as to facilitate the obtaining of further knowledge.”1 To achieve this effective management and dissemination of information among those requiring it, the field of Documentation has developed intellectual instruments, and methods and techniques for design and implementation of increasingly rich, complex, intelligent and efficient information and documentation systems. Translation and Documentation have always been closely linked. This is entirely logical, given that both disciplines are firmly rooted in economic sectors and aim to disseminate information to the largest number possible, thus contributing to greater understanding among persons and cultures, and to scientific, professional and cultural development. The daily work of the translator involves use of Information and Communication Technologies, but it also demands intensive use of information and documents. For this reason, translators have become experts in information searching and selection. In many cases, they have also become experts in organising and managing data, as can be seen from the number of websites created by translators for translators. This monographic issue, with contributions from experts in the field of documentation, aims to contribute to the interaction and cooperation between both disciplines. Both Eva Ortoll and M. Josep Recoder explore the increasing use of information by translators and the impact of ICTs on documentation work in translation. In his article, Mario Pérez-Montoro sets out to clarify a number of common ambiguities concerning the concepts of data, information and knowledge. In another article, the same author addresses the issue of language in communication and, more specifically, the language used in information retrieval. >The next articles concern the Internet, an incalculably rich source of information for translators. Alexandre López categorises and describes the different types of search engines, including several which are specialist translation searchers. Lluís Codina focuses on the Invisible Web, and discusses the myths and reality of the Semantic Web. Finally, Pilar Sánchez describes the advantages of corpus analysis tools as information sources. We are fully aware that the issue of Documentation and its links to the field of Translation have not been exhausted by the articles in this issue of Tradumàtica. For this reason, it is planned to devote another issue to the subject at a later date. For the present, and as always, we hope that No. 3 will enjoy the same positive reception as its predecessors. ------------------------------- 1 Codina Bonilla,
Lluís. (1997). Proyecto docente: documentación en los
medios de comunicación. Barcelona, Universitat Pompeu Fabra.
[xerocopy]. P. 23.
|
|
|
