Localització

Tenim la satisfacció de presentar als lectors el segon número de Tradumàtica. L'excel·lent acollida que va rebre el número zero de la revista ha confirmat la nostra convicció que el sector, és a dir, el conjunt de les diferents comunitats relacionades amb la tradumàtica, necessita mitjans de comunicació específics on la informació, que en el nostre àmbit tendeix a quedar restringida a cercles tancats, pugui circular lliurement. Tenim l'esperança que aquest número representi l'inici de la consolidació d'aquest projecte que posem al servei dels professionals, empresaris, investigadors, docents, estudiants i, en suma, de tots els col·lectius interessats per la interacció entre la traducció i les tecnologies de la informació.

Si el número zero de Tradumàtica va centrar la seva atenció en les eines de traducció assistida, aquest primer número vol encarar, també des d'una perspectiva monogràfica, diferents aspectes de l'activitat que coneixem com a localització. Superat ja fa temps el paradigma inicial en què es presentava com una extensió o una modalitat de l'activitat tradicional de traducció, avui la localització és el centre i el motor de les indústries de la llengua. Parlar de localització a principis del tercer mil·leni exigeix abordar múltiples perspectives i donar veu als variats participants d'aquesta complexa indústria, que s'ha dotat d'un amplíssim arsenal d'eines i estratègies i, com a indústria auxiliar de l'economia, treballa per oferir serveis d'alt valor afegit a la indústria en general per mitjà de la gestió de la informació multilingüe.

La indústria de la localització, íntimament lligada durant els anys 90 a la dinàmica de creixement accelerat de les indústries de la informació i la comunicació, no ha estat insensible a les darreres convulsions i redefinicions forçoses d'aquest sector. A finals dels anys 90, l'objectiu declarat de la indústria de la localització era la integració amb internet i la prestació de serveis al comerç electrònic; no resulta gens estrany, doncs, que, davant del fi de la bombolla especulativa del sector i la seva situació comercial i financera més que dubtosa, la indústria de la localització es vegi abocada a redefinir-se també ella mateixa.

Així, la indústria de la localització, sacsejada per la conjuntura, remodela en els nostres dies les seves estratègies, en consonància amb la tendència general de les indústries tecnològiques. Per una banda, una part del sector ha hagut de redimensionar-se a la baixa, davant la necessitat d'apostar amb força per la part més sòlida del negoci, és a dir, la prestació de serveis lingüístics, sigui a petita, a mitjana o a gran escala; per altra banda, s'incrementa més que mai l'èmfasi en el desenvolupament de noves solucions tècniques i el perfeccionament de les ja existents, amb l'objectiu de crear més valor afegit. L'enfocament més ambiciós es proposa oferir a les grans empreses de l'economia tradicional serveis àmpliament automatitzats de gestió global documental multilingüe i localització en temps real al servei de la interacció directa amb l'usuari final.

En tots dos casos, la línia marcada per les empreses punteres passa per la concentració empresarial i l'optimització dels recursos, la qual cosa significa, dit d'una altra manera, augmentar tant com sigui possible el rendiment dels recursos humans i el potencial d'explotació de les eines. Les oportunitats que ofereix el sector amb una perspectiva d'alguns anys estaran a disposició de qui sigui capaç d'aportar-hi una alta competència tècnica, una alta productivitat i una alta capacitat d'adaptació. I això no es pot aconseguir sense fonts d'informació fiables i competents.

No hi ha, doncs, res més necessari per al nostre sector, i molt especialment per a aquells qui aspiren a fer-hi carrera, que una circulació fluïda de la informació disponible. La revista Tradumàtica hi fa una aportació modesta, però, al nostre entendre, imprescindible. Aquest número, del contingut i la presentació del qual ens sentim, creiem que raonablement, força satisfets, ofereix als lectors aportacions de primera mà, a càrrec de professionals del sector, d'experts en la matèria i d'investigadors novells amb una considerable projecció de futur. La primera aportació ve de la mà de Marta Pagans, amb una reflexió sobre el terme localització. L'article de Bert Esselink, sens dubte el principal divulgador de la localització en l'àmbit internacional, aclareix de manera magistral un aspecte sovint poc conegut de la indústria: el de la enginyeria de la localització. Dos joves molt prometedors, Noelia Corte, guanyadora del premi internacional a la millor tesi doctoral sobre localització (LRC 2001 Best Thesis Award), i Feliciano Donoso, que va obtenir una menció especial pel seu treball de final de carrera en el mateix certàmen, ens parlen des d'una perspectiva puntera d'un tema clau en la indústria: la internacionalització. En aquest sentit, el tema de la interacionalització es veu enriquit amb una aproximació de Jordi Mas, coordinador general de l'organizació sense ànim de lucre Sofcatalà, dedicada a la localització de productes informàtics a la llengua catalana. Olga Torres i Michael Scholand, dos insiders que compatibilitzen la seva activitat a la indústria amb la docència especialitzada, ens ofereixen, respectivament, una panoràmica del procés de la localització que serà molt valuosa per als nou-vinguts, i una introducció a un tema tan interessant com la localització de jocs informàtics. Per als professionals del sector serà de gran interès el catàleg d'eines de localització elaborat per la jove investigadora Stavroula Sokoli, que continua la línia iniciada en el número zero per la nostra companya Pilar Sánchez-Gijón.

Benvinguts, doncs, al primer número de Tradumàtica. Esperem que el trobeu interessant i, sobretot, útil.


 
Última actualització: 25 d'octubre del 2002